España y Francia: intereses dinásticos e intereses nacionales (1701-1733)

MINECO 2018 - España y Francia: intereses económicos e intereses nacionales (1701-1733), PGC 2018-097737-B-100

MINECO 2018 - España y Francia: intereses económicos e intereses nacionales (1701-1733), PGC 2018-097737-B-100

El projecte va estudiar la relació entre França i Espanya entre 1701 i 1733 en el marc de les relacions internacionals europees. El període estudiat abastava des de la tutela exercida per Lluís XIV sobre Felip V durant la guerra de Successió, fins al Pacte de Família de 1733, passant per l’enfrontament armat entre ambdues monarquies durant la guerra de la Quàdruple Aliança (1717–1719).

La recerca va permetre constatar que, malgrat els vincles dinàstics entre les dues branques borbòniques, la relació entre França i Espanya va ser constantment difícil i marcada pels interessos nacionals respectius. La competència pel comerç americà es convertí en un focus permanent de conflicte: mentre el monopoli espanyol i els privilegis britànics derivats dels tractats d’Utrecht en limitaven l’accés, França va optar pel foment del contraban i per l’enfortiment institucional dels cònsols establerts a Cadis i als principals ports espanyols. Malgrat aquestes tensions, els interessos econòmics francesos a Espanya foren molt rellevants durant la guerra de Successió, ja fos mitjançant la provisió d’uniformes per a l’exèrcit, el subministrament d’armament i municions, o bé per l’avituallament de la marina a Amèrica. Un cop acabat el conflicte, l’impacte francès es reduí, però continuà present a través d’una nombrosa colònia d’assentistes, prestadors i figures influents tant a la política espanyola com a l’americana.

La tutela francesa provocà tensions a la cort espanyola, especialment entre 1709 i 1714, amb l’emergència d’un “partit espanyol” contrari a figures com Amelot, la princesa dels Ursins o Jean Orry. En el context de les negociacions de pau de Geertruidenberg (1710), el govern espanyol restringí l’acció dels agents francesos i en demanà la retirada. Tant la correspondència consular francesa com la publicística hispànica evidenciaren aquesta tensió latent, que trobà expressió també en les conspiracions del duc d’Orleans (1708–1709) i de Cellamare (1718). Tot plegat reflectí la complexitat de les relacions bilaterals, que culminaren en l’enfrontament militar de 1717–1719 i en el distanciament formalitzat amb la Pau de Viena.

Així, es pot concloure que, malgrat la voluntat inicial d’unió de corones sostinguda pel factor dinàstic a partir de 1700, aquest element anà perdent rellevància a mesura que els interessos nacionals adquiriren un pes predominant. Tanmateix, el Pacte de Família de 1733 reactivà la col·laboració entre ambdues monarquies en el context de la guerra de Successió de Polònia. L’expedició militar que permeté la conquesta de Nàpols i Sicília comportà que l’infant Carles esdevingués rei de les Dues Sicílies.

Data inici: 01/01/2019
Data fi: 31/12/2019

Investigadors principals

Joaquim Albareda i Salvadó

Investigadors

Agustí Alcoberro Pericay (Equip investigador)
Eduard Martí-Fraga (Equip investigador)
Maria Betlem Castellà i Pujols (Equip investigador)
Gerard Pamplona Molina (Equip de treball)
Géraud Poumarède (Equip de treball)
Guillaume Hanotin (Equip de treball)
Javier Gómez Mesas (Equip de treball)
Joaquim Verde i Lloret (Equip de treball)
Lucien Jean Bély (Equip de treball)
Manuel Alejandro Castellano García (Equip de treball)
Marcos José García García (Equip de treball)
Neus Ballbé Sans (Equip de treball)
Núria Sallés Vilaseca (Equip de treball)
Sylvain Lloret (Equip de treball)
Xavier Camprubí Pla (Equip de treball)

Referència del projecte: PGC 2018-097737-B-100
Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO)